61.
grande
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
grande, ven vi a l'engròs. 11 en grande d'allò més bé, com no hi ha més, com no es pot dir més. Lo pasamos en grande, ens ho vam passar d'allò més bé. 12 en grande a cor què vols cor què desitges. Le tratan en grande, el tracten a cor què vols cor què desitges. 13 estar grande ésser (o venir) gran. Estos [...]
|
62.
mucho
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-cha adj 1 molt -a, força. Es un asunto de mucha importancia, és un afer de molta importància. 2 molt de, molt. Ha bebido mucho vino, ha begut molt de vi. 3 [con los, sus, etc] nombrosos -es. Los muchos días transcurridos, els nombrosos dies transcorreguts. 4 [en frases negativas, interrogativas o [...]
|
63.
de 2
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
prep 1 de, d' [davant de vocal precedida de h o no]. 2 [posesión] de. La casa de Teresa, la casa de la Teresa. 3 [materia] de. Una pulsera de oro, un braçalet d'or. 4 [característica] de. El señor del traje azul, el senyor del vestit blau. 5 [contenido] de. Una botella de vino, una ampolla de vi [...]
|
64.
mejor
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adj 1 millor, més bo. El agua es buena, pero el vino todavía es mejor, l'aigua és bona, però el vi encara és millor. 2 [preferible] millor. Es mejor no ir, és millor de no anar-hi. 3 encontrar alguna cosa mejor trobar alguna cosa de millor. 4 es lo mejor que hay és el millor (o la cosa més bona [...]
|
65.
no
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adv 1 [en respuestas] no. No, señora, no senyora. 2 [delante de verbo para negar algo inferido o en caso de prohibición] no... pas. Ayer te vi en el cine. —No, no salí en todo el día, ahir et vaig veure al cinema. —No, que no vaig pas sortir en tot el dia. No lo digas, no ho diguis pas [...]
|
66.
hacer
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[conferir una cualidad] fer. Este barril hace buen vino, aquesta bota fa bon vi. 9 [causar un efecto] fer. Hacer feliz a alguien, fer feliç algú. 10 [con infinitivo] fer. Hacer reír, llorar, fer riure, plorar. 11 [obligar] fer. Le hizo hablar, el feu parlar. 12 ésser. Hará un buen juez, serà un bon jutge [...]
|
67.
para
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
para beber, no hi ha vi per a beure. 5 [cuando depende de un verbo en pasiva pronominal o refleja] per a. La escoba se usa para barrer, l'escombra s'usa per a escombrar. 6 [detrás de un sustantivo de autorización, permiso, etc y delante de infinitivo] de, per a. Obtuvo el permiso para salir, va obtenir [...]
|
68.
a 2
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, digues-ho al teu pare. 16 [complemento directo] [no es tradueix]. Vi a tu hermana, he vist la teva germana. 17 a [davant d'un pronom personal fort]. Voy a respetarle si él me respeta a mí, jo el respectaré si ell em respecta a mi. 18 a [al, als] [en frases que expressen reciprocitat]. Amaos los unos a los [...]
|
69.
tirar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
televisió. 23 fig [tender] tirar, tendir. Ese tira para médico, aquest tira per a metge. Este vino tira a agrio, aquest vi tira a agre. 24 fig [parecerse] retirar, assemblar-se pron, tenir retirada (o retirança, o semblança). El pequeño tira a su padre, el petit retira (o s'assembla, o té retirada) al seu [...]
v tr 1 [arrojar] tirar, llançar, llençar, gitar. Tirar piedras al río, llançar còdols al riu. 2 [deshacerse] llençar, tirar. Tirar trastos al baúl, llençar andròmines al bagul. 3 [un líquido] vessar. Tiró el café en el mantel, vessà el cafè damunt les tovalles. 4 [derrocar] tirar a terra, abatre, enderrocar. Tirar una pared, tirar a terra una paret. 5 [disparar] tirar, disparar, engegar. Tirar una salva de aviso, tirar una salva d'avís. 6 [un cohete] tirar, llançar. 7 [una bomba] tirar, llançar. 8 [paracaidista] llançar. 9 [una línea, un plano] tirar. 10 [extender] tirar, estirar. 11 [derrochar] llençar, malgastar. Comprar esto es tirar el dinero, comprar això és llençar els diners. 12 fotog tirar. 13 gràf tirar. Será un éxito: vamos a tirar muchos ejemplares, serà un èxit: tirarem molts exemplars. 14 [dar, pegar] fer, donar, clavar. Tirar un pellizco, fer un pessic. Tirar un mordisco, clavar una mossegada. 15 tecnol [metales] estirar. 16 esport tirar, llançar, xutar. Tirar una falta, llançar una falta. v intr 17 [funcionar] tirar. Esta chimenea no tira nada bien, aquesta xemeneina no tira gens bé. 18 tirar. Tirar al plato, tirar al plat. Tirar con rifle, tirar amb rifle. 19 [atraer] atreure tr, atraure tr. El imán tira del hierro, l'imant atreu el ferro. 20 tibar. La piel me tira, la pell em tiba. 21 [torcer] tirar, tombar. Tire a la izquierda después del puente, tireu a l'esquerra després del pont. 22 fig [atraer] tirar, atreure tr, atraure tr. No le tira nada la televisión, no li tira gens la televisió. 23 fig [tender] tirar, tendir. Ese tira para médico, aquest tira per a metge. Este vino tira a agrio, aquest vi tira a agre. 24 fig [parecerse] retirar, assemblar-se pron, tenir retirada (o retirança, o semblança). El pequeño tira a su padre, el petit retira (o s'assembla, o té retirada) al seu pare. 25 fam [durar] tirar. Este traje tirará todavía todo el invierno, aquest vestit tirarà encara tot l'hivern. 26 fam [subsistir mejor o peor] tirar. Mira, voy tirando, mira, vaig tirant. 27 [esgrimir] tirar tr, esgrimir tr. Tirar a la espada, tirar l'espasa. 28 esport tirar, llançar, xutar. Tirar a gol, tirar a gol. Tirar a puerta, xutar a porta. 29 a más (o a todo) tirar fig a tot estirar. 30 dejar tirado a alguien fig [abandonar] deixar algú a l'estacada. 31 ir tirando fig i fam anar tirant. 32 tirando por alto tirant llarg, pel cap alt, a tot estirar. 33 tirando por bajo tirant curt, pel cap baix. 34 tirar de tirar, estirar. Tirar del arado, tirar l'arada. Tirar del cabello, estirar els cabells. 35 tirar de estirar de. Tirar de un cabo, estirar d'un cap. 36 tirar largo (o de largo, o por largo) fig [gastar sin miramientos] tirar de veta, no mirar prim, anar en gran, no estar-se de res, granejar. 37 tirar largo (o de largo, o por largo) fig [calcular por encima] tirar llarg. 38 tira y afloja fam estira-i-arronsa. El matrimonio es un tira y afloja, el matrimoni és un estira-i-arronsa. v pron 39 tirar-se, llançar-se. Tirarse al río de cabeza, llançar-se de cap al riu. 40 llançar-se. Tirarse en paracaídas, llançar-se en paracaigudes. 41 [tumbarse] tirar-se, llançar-se. Tirarse en la cama, tirar-se al llit. 42 esport [fútbol] estirar-se, fer una estirada. 43 fig i fam passar intr. Se tiró un año en la mili, va passar un any en el servei. 44 fig i fam aguantar tr, suportar tr. Tirarse todo el viaje sin dormir, suportar tot el viatge sense dormir. 45 vulg [tener relaciones sexuales] tirar-se. |